COMPIS JUBILATS PRE I ACTIUS

 Un any més un grup de Jubilats, mig centenar, ens reunirem per celebrar la festivitat de Sant CarlesBorromeo ( 2 d'octubre de 1538 – Milà, 3 de novembre de 1584) va ser un arquebisbe de Milà i cardenal, proclamat sant en 1610, patró dels empleats de la Banca. Aprofitant que s’acosten les fires, aprofitarem per repartir el número de loteria que ens dura sort, bé de Sort no, però de Sa Pobla, ja que els dècims que poden jugar tots jubilats i els que encara fan feina poden passar per la Porta Pintada a l'administració de Loteries i recollir els números. Va ser una jordana molt acomodada, ja que estiguérem al reservat del Petit Binicomprat i la veritat que va ser el lloc molc acollidor. Acompanyats de bones viandes, entrants, arròs brut i porcelli al forn, que la gent digué que estava molt bo. Acabada la ingesta Antoni Taberner escrigué una poesia, la tenia més a baix escrita, que va recitar en Gabriel Mateu molt adequadament, Seguin ell mateix en va recitar un altre que no...

A l’hora prevista, ens trobarem ben al davant del centre d’informació, de la finca publica de Son real, on rebérem les directrius de la visita, per estar tots organitzats. Ho férem, de la ma del  experimentat guia turístic jubilat, Gaspar Salom i de Miquel Angel Sastre,  Tècnic de Cultura , Patrimoni, i Arxiu Històric, de l’Ajuntament de Santa Margalida. Arqueòleg  i coneixedor de la Finca . EL MUSEU. A l’entrada, el grup de trenta persones, ens posarem a munt un trespol transparent,   on delitarem del vídeo multidimensional.   Flotant dintre l’Antigua cantera de mares, repassarem amb les imatges reals, el transcurs des de la Prehistòria, fins als dies actuals.   El relat combina les imatges de la pantalla, amb distintes interaccions, a dreta i esquerra   la recreació de algunes dependències,     baix els peus, diferents llums, ens mostren el mares tan important   per la construcció de l’espai que visitarem. En el recorregut, podem t...

  Grell, se diu als ulls que traven les cabeces de ceba, una vegada enterrat, mes ben dit enterrats, perquè en treuen bastants, que segurament son las capes internes del bulb que fan la seva funció reproductiva. Les cebes blanques, de la varietat mes dolça, a mesura que van creixent  se les acosta la terra (calçar)  perquè la part blanca sigui mes llarga i mes suau. Be això explicat en dues paraules. LA CALÇOTADA De manera espontània, organitzada  per les COMPIS  mes actives  (no es broma), les que ens paguen la pensió (mai mes ben dit). Dit i fet, al cap de cinc anys, altre vegada posaren  ma a l’agulla per fer una festa  un poc distinta. La manera d’engolir  el grell calçat,  i la millor postura es dret, per no tacar-se la roba, i a mes estalviar el baverall.  A la taula es un poc “engorrós”.  A mes que  com estan torrats,  s’han de pelar un per un, de manera que  les mans queden un poc negres. Mullat...