CALÇOT. Grell Calçat

 Grell, se diu als ulls que traven les cabeces de ceba, una vegada enterrat, mes ben dit enterrats, perquè en treuen bastants, que segurament son las capes internes del bulb que fan la seva funció reproductiva.

Les cebes blanques, de la varietat mes dolça, a mesura que van creixent  se les acosta la terra (calçar)  perquè la part blanca sigui mes llarga i mes suau. Be això explicat en dues paraules.

LA CALÇOTADA

De manera espontània, organitzada  per les COMPIS  mes actives  (no es broma), les que ens paguen la pensió (mai mes ben dit). Dit i fet, al cap de cinc anys, altre vegada posaren  ma a l’agulla per fer una festa  un poc distinta.

La manera d’engolir  el grell calçat,  i la millor postura es dret, per no tacar-se la roba, i a mes estalviar el baverall.  A la taula es un poc “engorrós”. 

A mes que  com estan torrats,  s’han de pelar un per un, de manera que  les mans queden un poc negres. Mullats dins la salsa Romesco, acompanyats de vi negre, les rialles sempre son abundants.

Ningú ha prest ment a les propietats culinàries, medicinals  i altres de la Ceba, però no hi ha dubte que hi son.  Es d’agrair a la persona que  va preparar la salsa romesco, a les que dugueren els ingredients,i a els  que ho cuinaren (torrada)   i totes les feines necessàries que es tingueren que fer. Però tot va valer be la pena.

Be. Vos deix un parell d’enllaços on trobareu molta d’informació,  per si la voleu ampliar. Fotos de la calçotada, i a mes amb un recull que vaig fer,  que es diu TREU PROFIT A LA CEBA que s’obri pitjant l’enllaç: 

https://granjasosteniblemallorca.blogspot.com/2019/11/treu-profit-la-ceba.html

 

Ja ho diu el refrany:

Val més menjar ceba amb amor que llonganissa amb dolor

* * *

INDEX :

CALÇOT

PROPIETATS ALIMENTARIES.

CULTIU.

CALÇOTADES.

HISTORIA

ROMESCO

TREU PROFIT A LA CEBA 

*  *   *

CALÇOT

El nom del calçot prové de la manera de plantar-lo, mig colgat a la terra, que es coneix com a «calçar», perquè el brot sigui ben blanc i tendre. La calçotada o menjada de calçots consisteix a enfilar els calçots amb un filferro, coure'ls en una brasa feta de llenya i trossos de cep de vinya i menjar-se'ls amb la salsa i seguits de botifarra amb seques (mongetes) o alguna altra mena de carn que pot amanir-se també amb aquesta deliciosa salsa

 

PROPIETAS ALIMENTARIES

La ceba en general és una planta amb contingut de vitamines i minerals molt ampli. Se li atribueixen propietats tonificants, diürètiques, digestives i afrodisíaques. En el cas del calçot s'ha comprovat que té un contingut interessant en compostos anticancerosos. El diàmetre del calçot pot arribar a fer entre 1,7 i 2,5 centímetres i la cama blanca entre 15 i 25 centímetres.

 

CULTIU

El procés de cultiu d'aquest producte té dues fases diferenciades. La primera fase és l'obtenció del bulb que es fa a partir de la sembra de llavor a final d'any, es trasplanten les cebetes a l'entrada de primavera i s'arrenca el bulb a l'estiu.

 

La segona fase és l'obtenció del calçot a partir de les cebes. La plantació de les cebes es fa durant la segona quinzena del mes de setembre. Abans de plantar-la cal tallar-li la part superior per tal que els calçots creixin més espaiats. A mesura que els brots de la ceba van sortint, s'han de calçar, és a dir colgar el brot amb substrat per tal que quedi més blanquejat.

 

El cultiu del calçot és típic del Camp de Tarragona, propenc al mar i amb un hivern suau. Malgrat això, el calçot també es pot conrear en zones d'interior on les glaçades no siguin gaire permanents. En aquests casos, però, la collita del calçot s'endarrerirà d'unes setmanes respecte a les regions de clima més suau.

 

Els calçots es degusten normalment en una calçotada: cuits al foc i sucats en salsa de calçots.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cal%C3%A7ot

CALÇOTADES.

La calçotada és un àpat comunitari que ha esdevingut la manera més tradicional de menjar els calçots, amb fortes connotacions de festa i trobada. A Valls, la ciutat d'on és originària la calçotada se celebra a la fi de gener, des de l'any 1982 la calçotada popular de més renom.[1] Les calçotades se solen fer des de finals de la tardor fins al març o principis d'abril, segons la temporada.

 

El primer plat del menú típic de calçotada són els calçots (normalment entre 10 i 20 per persona), servits en teules per mantenir-ne la temperatura, amb la salsa típica que els acompanya, la salvitxada o bé el romesco. Després se sol menjar carn a la brasa amb torrades, acompanyada de vi negre o cava.

 

Els calçots se serveixen tal com surten de la graella i cal pelar-los i sucar-los a la salsa. D'uns anys ençà, sobretot als restaurants, és costum de posar-se un pitet per a evitar de tacar-se la roba, però tradicionalment aquesta peça de roba no es feia servir.

...

HISTORIA 

L'origen d'aquest àpat es creu que està a la població de Valls. A la fi del segle xix un pagès d'aquesta ciutat, conegut amb el nom de Xat de Benaiges, va descobrir una forma especial de fer créixer la ceba blanca: es plantava de forma que només quedés mig colgada i a mesura que creixia es procedia a tapar-la amb terra. Aquesta acció, que es coneix com a calçar, és la que dona nom al calçot.

 

Tot i que a Valls i comarca la calçotada se celebra des de principis del segle xx, aquest àpat va començar a popularitzar-se a partir de mitjan segle passat. Així, amb el pas dels anys, la calçotada ha esdevingut una menja típica de la comarca de l'Alt Camp i s'ha estès també a les comarques veïnes (Tarragonès, Baix Camp, Conca de Barberà i Penedès). Avui dia aquesta tradició està molt més estesa i arriba fins i tot a Mallorca i a la Catalunya del Nord.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cal%C3%A7otada

ROMESCO

La base es compon d'ametlles, avellanes, tomàquet escalivat, sal, all escalivat i cru, oli, pebre, vinagre i nyores.[5] Sovint s'hi afegeixen i pa fregit (una llesqueta) perquè tingui més cos. Segons que sigui per a peix o caragols s'hi afegeixen unes fulles de menta, julivert o fonoll, per a aromatitzar. Cada família però, té el seu secret quant a la forma de preparació i els ingredients d'aquesta salsa. És una salsa que té un punt de picantor i sol acompanyar plats de peix, carn o vegetals, com ara calçots, encara que una salsa semblant, anomenada popularment salvitxada, es fa servir també amb aquests últims.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Romesco

*   *     *

TREU PROFIT A LA CEBA

Per llegir el cultiu, la historia , les propietats i altres secrets del tubercle pitja l'enllaç:

https://granjasosteniblemallorca.blogspot.com/2019/11/treu-profit-la-ceba.html

 

FOTOS CALÇOTADA 2023

RECEPTA ROMESCO.

CALÇOTADA 2018