BORROMEO 2023

 Un any més un grup de Jubilats, mig centenar, ens reunirem per celebrar la festivitat de Sant CarlesBorromeo ( 2 d'octubre de 1538 – Milà, 3 de novembre de 1584) va ser un arquebisbe de Milà i cardenal, proclamat sant en 1610, patró dels empleats de la Banca.

Aprofitant que s’acosten les fires, aprofitarem per repartir el número de loteria que ens dura sort, bé de Sort no, però de Sa Pobla, ja que els dècims que poden jugar tots jubilats i els que encara fan feina poden passar per la Porta Pintada a l'administració de Loteries i recollir els números.

Va ser una jordana molt acomodada, ja que estiguérem al reservat del Petit Binicomprat i la veritat que va ser el lloc molc acollidor. Acompanyats de bones viandes, entrants, arròs brut i porcelli al forn, que la gent digué que estava molt bo.

Acabada la ingesta Antoni Taberner escrigué una poesia, la tenia més a baix escrita, que va recitar en Gabriel Mateu molt adequadament, Seguin ell mateix en va recitar un altre que no he tingut accés al text, però si me l’envia el posaré.

Marien Martínez va voler recitar Lo Pi de Formentor, amb l’amable i valenta veu, de professional de teatre li dona la grandesa del Pi. Eduardo Prohias com sempre va recitar la poesia que havia preparat per a l’ocasió i un parell de gloses populars.

El més jove de tots, n’Enrique Garrido, també sa va aixecar per entonar amb la potent veu que passeja i ens va delirar una estoneta cantant.

Enhorabona a tots, que sense ells no haguéssim tingut una digesta adequada per l’ocasió.

I Que l’any que ve, si tots ets sant hi ajuden, ens puguem tornar a reunir per celebrar la festa del Patró.

Poesia

Com cada any torna'm aquí

amb alguna arruga nova

amb la mirada més tova

però més fort l'esperit.

És sempre alegria bona

ajuntar-nos altre pic.

Sigui home o sigui dona

formarem un bon equip.

El temps ha causat ferits

i companys que ja ens deixaren

però ens feren més amics

les penes ajunten les cares

i això ens fa a tots més rics.

El temps passa i res l'atura

i cada any tots som més vells

tenim més blancs els cabells

som com la fruita madura.

! Estam al millor moment!

Som lliures per l'aventura

i sortejar tots els vents

tenim la vida segura

i motius d'estar contents

viure bé però amb mesura

gaudir i ser més prudents

que la travessia és dura.

I si Déu vol i l'altre ens deixa

l'any que ve, de nou aquí

no en falti cap i fora queixa

que l'amic Pep ja en té inscrit.

I que visqui Sant Berromeu!

Que en junta cada any un pic.

Toni Taberner

Toni Taberner

*      *       *

  EL PI DE FORMENTOR 
         
        Electus ut cedri 
         
        Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,     
        més poderós que el roure, més verd que el taronger,     
        conserva de ses fulles l'eterna primavera,     
        i lluita amb les tormentes que assalten la ribera,     
        com un gegant guerrer. 
         
        No guaita per ses fulles la flor enamorada;     
        no va la fontanella ses ombres a besar;     
        més Déu ungí d'aromes sa testa consagrada     
        i li donà per trona l'esquerpa serralada,     
        per font la immensa mar. 
         
        Quan lluny damunt les ones renaix la llum divina,     
        no canta per ses branques l'aucell que encativam;     
        el crit sublim escolta de l'àguila marina,     
        o del voltor que passa sent l'ala gegantina     
        remoure son fullam. 
         
        Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;     
        revincla per les roques sa poderosa rel,     
        té pluges i rosades i vents i llum ardenta,     
        i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta     
        de les amors del cel. 
         
        Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge;     
        domina les muntanyes i aguaita l'infinit;     
        per ell la terra és dura, més besa son ramatge     
        el cel qui l'enamora, i té el llamp i l'oratge     
        per glòria i per delit. 
         
        Oh!, sí: que quan a lloure bramulen les ventades     
        i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,     
        llavors ell riu i canta més fort que les onades     
        i vencedor espolsa damunt les nuvolades     
        sa cabellera real. 
         
        Arbre, mon cor t'enveja! Sobre la terra impura,     
        com a penyora santa duré jo el teu record.     
        Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l'altura     
        i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...     
        Oh vida, oh noble sort! 
         
        Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada     
        i arrela dins l'altura com l'arbre els penyals.     
        Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,     
        i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada     
        com l'au dels temporals. 
         
        Miquel Costa i Llobera

        (Versió de 1907)

Marien Martinez

Gabriel Mateu

Enrique Garrido

Eduardo Prohihas

  *       *         *
Taules

Potser m'he deixat algú sense posar, si per favor m'aviseu.  Afegiré les fotos.