VISITA GUIADA A SA POBLA

De la mà de Pere Antoni Mateu Caldes, dia 14 de desembre de 2023, realitzarem una volta per als principals edificis de la part antiga de Sa Pobla. En Pere Antoni, gran coneixedor del passat recent pobler, ens va conduir a una passejada a través del temps, per conèixer la història de sa Plaça, o quasi millor dit de ses places, que s'uniren tombant unes cases, que separaven la plaça del Vaumar, de la de l’Ajuntament, que estava on avui hi ha la Farmàcia Pericas.

La visita que va durar 2 hores, amb parades a davant els edificis, per conèixer les famílies que les ocuparen, o també entitats, com el Banc de sa Pobla. Sense sortir de sa Plaça, poguérem conèixer l’actual Ajuntament o casa consistorial. Són Monjo, Can Socias, Can verdal, més tard anomenat Can Planas, entre d’altres.

No fa falta dir, que les preguntes per part del selecte grup d’assistents, demanant detalls, feren molt amena la caminada. Això va fer que no arribarem a tots els llocs programats, però temps hi haurà per repetir-ho.

Surtin de sa Plaça, passarem per Can Tronxet, i cap a la plaça de l’església, passant per Can Verdera o Can Pere Antoni, entre altres fins a arribar a Sa Graduada, i donarem per acabat aquesta bella i històrica passejada.

Jo que soc un poc del camp, en ve a la memòria, que els humans a vegades ens apareixem als galls. No sé si ho tens observat, pero aquesta au, que va caminant i mirant al voltant, va girant el cap, per tenir a la vista tots els perills, per ell i per les gallines. Es mou d'un cap a l’altre, però mai sap on posa els peus. Als humans ens passa una cosa semblant, passeja'm mirant per tot, però no sabem que trepitgem la terra dels nostres avantpassats.

Gràcies a Pere Antoni, que ens guia aquesta visita, gràcies a l’Ajuntament que ha col·locat codis de barres a algunes façanes, i gràcies al reportatge fotogràfic, de Joan Ramon Picornell Romero, i als enllaços recopilats, ara tu pots fer una visita “internetereant.”

Gràcies a tu amic lector per llegir aquests escrits.

He posat les adreces d'un parell de publicacions, d'en Pere Antoni, que segurament t’agradarà llegir.

ENLLAÇOS D'ALGUENS PUBLICACIONS DE PERE ANTONI MATEU CALDES:

EL CULTIU DE LES VINYES A SA POBLA (SEGLE XIX) Pere-Antoni Mateu Caldés

29 novembre 2022

https://granjasosteniblemallorca.blogspot.com/2022/11/el-cultiu-de-les-vinyes-sa-pobla-segle.html

CAN SOCIAS FIDELITAT LLIBERAL

PAG 175

PERE ANTONI MATEU I CALDES

VII JORNADES ESTUDIS LOCALS

Sa Pobla al segle XIX

https://esrafaldesapobla.files.wordpress.com/2023/02/viii-jel-sa-pobla.pdf

* * *

CASA CONSISTORIAL

Antigament, edifici conegut com sa Quartera. Destinat des dels inicis a casa consistorial, és un projecte de Joan Sureda i Villalonga. Les obres començaren el 1812 i el mestre picapedrer Feliu Ballester les va enllestir el 1823, encara que la inauguració oficial data del 26 de juliol de 1822. Al centre de la façana se situen tres arcs de mig punt amb dovelles i pilastres de marès. De llavors ençà ha esdevingut el primer espai polític i administratiu de la vila. Entre 1987 i 1990 es va reformar l'edifici, en envidrar els arcs de la planta baixa per donar llum al vestíbul. Fins als anys trenta del segle XX, hi vivia el saig amb la seva família.

https://bruqua.es/cms/ca/content/1-2-casa-consistorial-cat/

SON MONJO

Habitatge de tipologia mallorquina. Hi destaca l'arc de mig punt amb dovelles i brancals de pedra, amb la data de 1837 a la part superior. La façana està feta de carreus regulars de pedra, amb una gran volada, també de pedra.

L'escriptor pobler Joan Torres i Gost al seu llibre Una volta a sa Plaça, pàg. 58-62, parla de l'edifici i família de Son Monjo a una de les seves històries.

https://bruqua.es/cms/ca/content/1-5-son-monjo-cat/

CAN SOCIES

Edifici de planta baixa i dos pisos que destaca pels elements decoratius de portes i finestres. Remata l'edifici un fris tallat amb motius florals. La casa va ser propietat de Miquel Socias i Caimari (1841-1904), advocat i promotor -entre d'altres- de l'arribada del tren a sa Pobla, el 1878. Va ocupar càrrecs a l'Ajuntament de Ciutat, sotsgovernador de Menorca. El gener del 1879 fou nomenat diputat provincial i s'uní al partit liberal de Sagasta -Congrés dels Diputats (1886-1890)-, governador civil de Barcelona, governador de l'Illa de Pangasinan, a les Filipines. Fou nomenat fill il·lustre de sa Pobla. El lligam entre la família Socies i la possessió de Talapi encara perdura.

Als anys vuitanta del segle XX, I'UE Poblense hi va tenir la seva seu i un bar obert.

https://bruqua.es/cms/ca/content/1-6-can-socies-cat/

PLAÇA MAJOR

És el centre neuràlgic de la vila de sa Pobla. Fins a finals del segle XIX hi havia dues places separades per una illeta de nou cases petites al mig: la plaça des Vaumar i la de sa Quartera. Damunt la darrera plaça varen construir l'edifici de l'ajuntament conegut també com a Quartera, ja que era la casa on antigament guardaven i venien els cereals i llegums. Amb posterioritat la part del darrere de la casa consistorial rebria el nom de plaça de la Constitució.

El creixement progressiu de la població, sobretot a partir de la dessecació de s'Albufera (1862-1871), i l'arribada del tren; varen potenciar el mercat dels diumenges i va provocar que les dues antigues places quedessin petites. El juliol de 1887 s'acordà la construcció de l'actual plaça Major, essent batle Joan Serra i Caimari. Les obres es realitzaren de manera gradual i finalitzaren el 1897. El 1914 es plantaren els actuals plataners. El 1910 quedà inaugurat un primer cadafal. L'actual cadafal data dels anys 1931-32. La darrera reforma de la plaça Major es va dur a terme el 1991.

https://bruqua.es/cms/ca/content/1-1-placa-major-cat/

CAN VERDAL

Antigament, propietat de Joan Serra de Can Verdal, que va vendre Miramar a l'Arxiduc. Després passà a la família Planes, quan l'hereva, Margalida Serral Morei, es casà amb Miquel Planes i Poquet. En aquesta casa fou on l'arxiduc Lluís Salvador, el 1872, va comprar la possessió i el monestir de Miramar, propietat de Joan Serra. L'edifici fou totalment remodelat a finals del segle XX, I convertit en un centre social municipal. A la seva façana podem veure una placa que recorda tots els jornalers i Jornaleres que, en aquesta plaça, venien a llogar-se cada dia per anar a treballar a Marjal.

https://bruqua.es/cms/ca/content/1-12-can-verdal-cat/

BANC DE SA POBLA

CAN PLANES. APUNTS D'HISTÒRIA POLÍTICA (1900-1931)

Per Pere Antoni Mateu Caldés.

4. Banco de La Puebla S.A.

4.1. Context de la seva fundació

El banc es desenvolupa en un context demogràfic en augment. Sa Pobla havia passat de tenir 6894 habitants (el 1910) a tenir-ne 10147 (el 1940), cosa que suposava un creixement d'un 47,18% amb una mitjana anual d'1,57%."" Eren temps de creixement i de canvis. Joan Torres Gost explica en el seu llibre La saga de l'aigua els esforços dels poblers per aconseguir aigua a les seves finques. S'introduïren els motors de gas pobre marca Korting i Otto. La família Planes, Torres, Comes, Can Marron i d'altres empenyien l'economia local.

Tota societat té la necessitat de finançament i més quan l'aspecte econòmic creix, tal com es produïa a partir de l'any 1900. En aquells temps, els doblers eren un bé escàs i la gent havia d'anar a cercar-los als particulars, a les cases benestants. A sa Pobla són conegudes les famílies de Can Palou i de Can Corró, les quals deixaven els doblers amb seguretat i amb un cost elevat, amb clàusules molt dures per part de la persona que les havia de complir. També hem de tenir en compte la influència al poble de la Banca Payeras d'Inca, amb el mestre Soler de Can Matevet com a delegat.

L'any 1906 el vicari Parera promogué la creació d'un "Montepio" local, denominat "Un sol cor", per combatre la usura dels poderosos que deixaven doblers. El "Montepio" deixava doblers garantint o constituint penyores sobre valors, joies que es podien recuperar en el moment de la cancel·lació del deute. El liberal Bartomeu Cladera Socias era el responsable. Els resultats varen ser bons, sense desgavells, com s'explica a Sa Marjal, aquesta entitat passaria posteriorment a formar part de la Caixa. Can Planes i el grup conservador reacciona davant la necessitat de control d'una nova àrea econòmica important: l'activitat financera Decideixen unir capital.

CAN TRONXET

Casal de la família de Gabriel Serra de Galeta, coneguts amb el malnom de (a) Can Tronxet. Aquest casal fou reedificat en profunditat, segons permís del Consistori que data del 12 de setembre 1875. Sobre el portal hi ha una imatge del Sagrat Cor de Jesús, davall la qual es va incorporar l'escut familiar. Aquestes Imatges religioses-Cor de Jesús mostraven l'esperit religiós de les famílies que habitaven aquestes cases.

https://bruqua.es/cms/ca/content/3-1-can-tronxet-cat/

CAN VERDERA O CAN PERE ANTONI

Edifici regionalista construït el 1926 sobre l'antic molí i el forn de Can Verdera. Construït sota la direcció de l'arquitecte Guillem Forteza, el mateix que va dissenyar l'escola Graduada de sa Pobla. Destaca la composició del sòcol de pedra, l'ornamentació de les finestres i el balcó situat en el xamfrà. El propietari fou Miquel Crespí i Pons (a) Verdera. Va ser batle de sa Pobla del 1924 al 1930. Acabada la dictadura de Primo de Ribera emigrà a l'Argentina on es dedicà al negoci de farines. Té un carrer dedicat a sa Pobla amb el nom de Miquel Verdera.

https://bruqua.es/cms/ca/content/2-4-can-verdera-o-can-pere-antoni-cat/

ESCOLA GRADUADA

L'edifici espectacular de l'escola Graduada de sa Pobla, obra de l'arquitecte Guillem Forteza Pinya, es començà a bastir el 1927 i fou inaugurat el 10 de setembre de 1929. Segueix l'estil regionalista amb elements italianitzants. El cos central de l'edifici, està delimitat per arestes encoixinades, té portal d'arc rodó, amb encoixinat i una finestra a cada lateral. El primer pis mostra una galeria de tres arcs de mig punt, sostinguda per dues columnes de tradició jònica i dues pilastres adossades amb una balustrada a la base.

L'acte d'inauguració va tenir gran rellevància, ja que comptà amb la presència de les autoritats polítiques i educatives de l'illa i amb l'assistència de l'infant Jaime de Borbón y Battemberg, fill d'Alfons XIII, i del president del Consell de Ministres Miguel Primo de Rivera. En honor a aquest, l'escola dugué el seu nom fins a l'any 1989, quan fou substituït pel que duu avui dia.

https://bruqua.es/cms/ca/content/2-5-escola-graduada-cat/

S'HOSTAL DE CAN MARRON

Edificació típica tradicional mallorquina del segle XIX. Va funcionar com a hostal dins els anys cinquanta del segle XX. A la façana, de grans dimensions, destaca l'arc de mig punt, al mig el grif de l'escut pobler i la data de 1844. Sobre la portassa està inscrita la data de 1837. L'escut de sa Pobla està format per un animal fantàstic: griu o grif molt recurrent en la simbologia heraldica. Hi ha diverses teories de com va arribar aquest escut al nostre poble.