HERBES MALLORQUINES 2022
Com cada any, en arribar la lluna plena de maig, ens reunim
un grapat d’amics i coneguts per fer la màgia d'extreure les propietats de les
herbes medicinals de Mallorca.
Utilitzant la maceració, durant tres mesos a l’ombra
absoluta, es traspassen els aromes, les propietats a una mescla
d’anís dolç i sec . Utilitzant com a bàsiques
les set herbes màgiques, imprescindibles per fer unes bones herbes
mallorquines.
El fonoll (digestiu), Herba Lluïsa per curar els mals, La camamil·la
(estomacal). El taronger i la llimonera per evitar els còlics, El Romaní (bactericida)
i el Tarongí (analgèsic), son considerades les herbes bàsiques. Llavors tanmateix, i ja que hi som, tot hom hi afegeix altres herbes medicinals, que hi aporten
la singularitat de la persona que les fa per consum propi. Aquestes altres herbes, tambè hi aporten les seves propietats
.
Els procés de decorar
les botelles ja no es part de discussió , que es fa per inèrcia després de
tants anys. Aprofitant la trobada es converteix amb un dia agradable i de
companyia que acaba amb un bon dinar.
Després de dos anys de pandèmia, i altres epidèmies que ens envolten, i per si fos poc sortint d’un eclipsi lluna, ha permès al fotògraf oblidar les fotos sense revelar
aquesta primera part.
Si segueixes llegint, trobaràs l’historia de fer herbes, tant
antiga que pareix mentida que sigui així.
I a mes un parell de fotos dels assistents, que han caigut dins l’objectiu, d'aquest aparell que tot capta per recordar.
Esper t’agradi aquesta petita mostra
 |
| En Toni a punt de començar la festa |
HISTORIA |
A LA PREHISTORIA
 |
| El Patró dels herbolaris. |
“El Senyor ha fet néixer de la terra les plantes medicinals i l’home de seny no les menysprea. No hem de reconèixer en aquesta força medicinal recordant que, per un tronc, l’aigua del desert es tornà dolça? És el Senyor qui ha donat aquesta ciència als homes, perquè el glorifiquin per les seves meravelles: amb les plantes el metge guareix el seu dolor i amb elles el farmacèutic prepara els remeis. I així les obres de Déu no coneixen el final i arreu de la terra, d’ell ve la salut”. (Sir 38, 4-8).
 |
| Per el final de festa |
HERBES DE MALLORCA WIQUIPEDIA
Els àrabs descobriren i impulsaren el procés de l'obtenció d'alcohol per destil·lació en el segle ix, el qual arribà més tard (s. XII i XIII) a Europa de mans dels comerciants venecians. Els monestirs i les companyies eclesiàstiques tingueren un paper important en l'obtenció de destil·lats que, en un principi, tenien finalitats curatives i medicinals. A les Illes, a finals del segle xiii, el mallorquí Ramon Llull va fer importants aportacions al procés de la destil·lació. A final del segle xviii hi havia a Mallorca 177 alambins dedicats a obtenir aiguardent del qual es produïen 780.000 litres, i dels quals el 60% era per a consum illenc. Al segle xix s'exportaven begudes a altres indrets, com per exemple Amèrica del Sud. A finals d'aquest mateix segle, moment en què es popularitzà i generalitzà la fabricació i el consum de les herbes, s'obriren diverses destil·leries que encara perduren avui en dia. A les Illes actualment existeix una important xarxa de producció de begudes espirituoses que són apreciades pels illencs i pels visitants, productes que formen part de les nostres festes, costums i tradicions
https://ca.wikipedia.org/wiki/Herbes_de_Mallorca
 |
| Els Cuiners; en Tomeu i en Guillem |
HISTORIA. 3. Els orígens La història de les Herbes de Mallorca comença, com la de la major part de l’aiguardent i dels licors de la Mediterrània, lligada al món del vi: en l’antiguitat els grecs i els romans ja coneixien les begudes alcohòliques elaborades a base de vi, herbes aromàtiques i espècies (el geògraf Plini fa referència a begudes com ara cent-herbes, vinus absinthatus, excentum erbis, etc.) L’elaboració d’aquests vins, preparats majoritàriament amb fins terapèutics, arribà al màxim esplendor en la segona meitat del segle XIII, amb la figura del metge Arnau de Vilanova i el seu Libre de vinis. Hi parla de nombroses receptes de vins medicinals (d’ènula, de melissa, etc.) i de vins dolços i aromàtics, que se servien a les sobretaules de la cort (hipocràs, clarea, etc.). Amb el pas del temps, aquestes begudes, que en un principi eren un privilegi sols a l’abast de l’aristocràcia, arribaren a la resta de la població. En el segle XVI ja es coneixien moltes de les begudes que han evolucionat gairebé fins al nostre temps i que podem trobar als receptaris de cuina mallorquina actuals, com són el piment, el vi dels àngels, el vi de malalt, l’hidromel, etc. D’altra banda, al final del segle XIII arribà a Mallorca la destil·lació. En les obres alquímiques Testamentum novissimum i Liber de secretis naturae seu de quinta essentia, atribuïdes al nostre setciències Ramon Llull, es descriu la tècnica d’extreure l’alcohol del vi que havia après dels textos àrabs nt amb fins terapèutics, arribà al màxim esplendor en la segona meitat del segle XIII, amb la figura del metge Arnau de Vilanova i el seu Libre de vinis. Hi parla de nombroses receptes de vins medicinals (d’ènula, de melissa, etc.) i de vins dolços i aromàtics, que se servien a les sobretaules de la cort (hipocràs, clarea, etc.). Amb el pas del temps, aquestes begudes, que en un principi eren un privilegi sols a l’abast de l’aristocràcia, arribaren a la resta de la població. En el segle XVI ja es coneixien moltes de les begudes que han evolucio  En aquestes obres es fa referència a productes, en principi d’ús medicinal, que a poc a poc arribaren a l’àmbit alimentari: L’aqua vitae, un aiguardent fruit d’una primera destil·lació. L’aqua ardens, un aiguardent fruit d’una segona o una tercera destil·lació. Arran de tots aquests fets, les herbes probablement van néixer com un preparat dels apotecaris mallorquins al final del segle XVI durant la llei seca, la qual, segons indiquen els documents que hi ha a l’Arxiu del Regne de Mallorca, només permetia dispensar aiguardent a les apotecaries, sempre que fos en qualitat de medicament  Durant el segle XVIII, aquesta medicina utilitzada com a conservant en molts de remeis farmacèutics arribà a tenir una gran popularitat i se’n féu un consum desmesurat en la clandestinitat. Això obligà el Jutjat de la Ciutat i del Regne de Mallorca a prohibir, fins i tot als apotecaris, receptar aiguardent a ningú, qualsevol que en fos el grau, l’estament o la condició. Els síndics de la part forana no es feren esperar i presentaren diferents escrits en defensa de l’aiguardent (es mantenen les expressions originals): Lo vi i lo ayguardent és de tal sustento que una persona qui beu, menja un tros de pa menos que una altre que no-n beu. Essent com és lo vi de esta isla de poca confiança, lo estar confiats los pagesos, que tornant-se lo vi fort e gastant-se, en fan aiguardent. Llevant l’ayguardent se han de arrestar i aniquilar les viñes, faltará lo vi i nos ne haurem de proveir de fora de Mallorca. Que desde que en Mallorca se cull vi, experimentam que las personas baxas estan molt mediades i lusidas en la part forana perque totes tenen molt que treballar, com és podar, magencar, cavar, esbrostar, axermentar, fer botas, cups, trajinar el vi i altres coses de tal manera que antes que.y hagués vi hi havia infinits pobres en les villes els quals ostiatim (de porta en porta) demanaven almonya, y ara apenas se troba pesona an que fer charitat. Presa y beguda del modo i ab prudència qu-s deu, és cert que conserva la salut, allarga la vida i desterra malalties. Medicina, sustento i hasienda… no pareix que sia convenient levar los fruyts tant necessaris per al sustento de la vida humana. De cada vuyt part de persones qui beuhent ayguardent ni ha set als quals aprofite i és de grandissima utilitat. Passat un temps, i estabilitzada la situació, les necessitats aiguardenteres i vinícoles del moment feren que la vinya s’implantàs de manera gairebé dominant a tota l’illa de Mallorca; Binissalem, Alaró i Felanitx prengueren la davantera. Al principi, els vins produïts eren de poc grau alcohòlic i no tenien capacitat per a l’envelliment; els excedents no aguantaven les primeres calors de l’estiu i havien de ser transformats en aiguardent si no es volien perdre. L’any 1800 hi havia comptabilitzats a Mallorca uns cent cinquanta alambins, amb una producció aproximada de set-cents vuitanta mil litres anuals. |
Comentarios
Publicar un comentario