CAIXA POSTAL. Retrobats després de 40 anys

 Coneguda com a Caja Postal de Ahorros, estava present a totes les oficines de Correus, i fins i tot els carters rurals donaven un cert servei. A mes també feien operacions les Oficines Ambulants, que arribaven a les zones turístiques  i operaven amb les cartilles del "Deutche Post".

Els funcionaris que tenien dedicació exclusiva a la Caixa Postal, arribaren a esser mes de 50 a Mallorca, a mes tots els administradors de Correus que també i dedicaven part del seu temps als pobles. Crec que va esser 1977, en que varen començar a operar amb contes corrents, a la vegada que seguia la ja tradicional cartilla, molt semblant a les alemanyes.

Tots aquells funcionaris canviaren el seu status a partir del juny de 2001 al passar a ser Sociedad Anònima i els funcionaris amb una excedència indefinida. A Palma mes de la mitat de la plantilla torna a treballar a Correus. Ara  al 2021, 40 anys després  hem volgut retrobar nos.

Dia 21 de gener de 2020, a iniciativa den Montserrat “Sito”, es va obrir un grup de wasap amb la finalitat de retrobar totes aquelles persones que en un moment o altra havien estat treballant a la Caixa Postal, aquí a Mallorca.

I poc a poc ens anàreu donant els contactes de les persones interessades, que volguessin participar. L’idea molt bona podria esser fer una trobada o un dinar. La maquinaria prest estigué en marxa.

El 7 de març, al grup  existent a facebook es posava un anunci convidant  a fer la trobada. Encomanarem uns pressuposts al Restaurant Binicomprat  i ràpidament tinguérem dos menús per triar.  Tot anava brodat, però pocs dies després una epidèmia, que va esser mundial ens afectar de ple també aquí.

Com si d’un túnel fosc es tractes, tot va quedar trist, i fins i tot tinguérem que estar confinats cada un a casa seva, podeu imaginar el canvi que va suposar per cada persona aquest fet. Avui a punt de fer casi 2 anys encara el volca tremola baix terra i no ens dona tranquil·litat  per sortir de la lloriguera. En fer-ho cares tapades, i tota classe de mesures returen els nostres instints que tanmateix no el faran canviar.

Pel camí, algunes, ho han pogut arribar a la fita  proposada fins a 20 de novembre de 2021, això si , al mateix Restaurant, el mateix menú  proposat. Fins a mes de 40 persones estaven al corrent de la feta. Just 13, però pogueren posar peus val taula.  Un numero maleficios, però que esdevingué amb un acta esplèndid  ple d’alegria i tot acompanyat d’una cuina                 que estigué a munt la taula meravelles gastronòmiques, acompanyades amb bon vi, cervesa, cava, amb tot el Binicomprat petit disposat per l’esdeveniment que ens fer recordar, histories, persones i fets de fa mes de 30 anys.

Un dia per recordar per tots.

Com diu aquell gourmet pobler, ben conegut. 

SALUT I BONA VIDA


















INDEX

HISTORIA

FOTOS: RETROBADA.

PETIT BINICOMPRAT

EL DINAR 

FOTOS ANTIGUES

ELS ASISTENTS


El Proyecto de Ley de Bases para la Reorganización de los Servicios de Correos y Telégrafos, firmado por el Ministro de Hacienda, Juan de la Cierva y Peñafiel, el 26 de marzo de 1909, estableció en la base décima los fundamentos de lo que acabaría por ser finalmente la Caja Postal de Ahorros. Las dificultades presupuestarias demoraron por varios años la entrada en funcionamiento de la Caja Postal de Ahorros. El 12 de marzo de 1916 quedó inaugurada la Caja Postal de Ahorros.  

   Uns mesos abans, el 13 de gener, s'havia aprovat la formació dels consells d'administració i vigilància de la Caixa Postal. El 16 de gener es va aprovar el seu Reglament Provisional i, per la Reial Ordre de 29 de febrer de 1916, es va establir la data del 12 de març perquè comencés el servei de la Caixa Postal, triant aquesta data per commemorar la creació del Cos de Correus (12 de març de 1889).

La nova entitat va néixer amb una marcada vocació d'impulsar i acollir l'estalvi popular, com quedava reflectit al límit imposat al saldo de les cartilles, establert en 5.000 pessetes per a les ordinàries i en 10.000 per a les obertes per organitzacions de beneficència, cooperatives i altres entitats de caràcter social. Gràcies a l'extensa xarxa del servei postal, la Caixa va registrar una ràpida expansió.  

 Les disposicions generals del Reglament provisional establien que totes aquelles oficines postals encarregades del Giro Postal prestassin també el servei de la Caixa. Des del 1923 la Caixa es va estendre també per l'àmbit rural, a través de les carteries rurals. El 1933, el nombre d'oficines de la Caixa Postal se situava a 1.337.   

La creació de la Caixa Postal va permetre la creació d'una xarxa d'estalvi nacional que va resoldre les llacunes existents fins aleshores dins del sistema financer i bancari espanyol, constituït en aquells primers lustres del segle XX per les Caixes d'Estalvi i la Muntanya de Pietat d'abast territorial limitat i unes institucions bancàries privades que començaven en aquella època a formar la seva xarxa d'oficines a les principals ciutats del país, però encara incapaços de donar servei de llarg a llarg del territori espanyol.     

     La utilització de la xarxa postal va fer possible la presència de la Caixa a tots els racons de la geografia espanyola. El creixement va ser espectacular. Entre el 1916 i el 1929 la Caixa Postal va acaparar el 40% del total de comptes d'estalvi de tot el país. La importància de la Caixa Postal durant el primer terç del segle XX queda posada de manifest en el fet que tant pel passiu com pel nombre d'impositors se situava a la primera posició de la taula de les entitats financeres, sobrepassant a la primera Caixa d´Estalvis d´aquell període, la Caixa per a la Vellesa i Pensions de Barcelona i als resultats de qualsevol de les entitats bancàries d´aquella època.    

 La Caixa Postal d'Estalvis va estar vinculada a Correus i Telègrafs fins que el juliol de 1991 va passar a integrar-se a Argentaria, com a conseqüència de la reorganització de la banca pública. Mitjançant la signatura d'acords de col·laboració entre Correus i Telègrafs i la Caixa Postal, aquesta va continuar prestant els seus serveis a les oficines de Correus i Telègrafs,i a través del projecte NEXUS de 1992. Després de la fusió d'Argentària i el Banco Bilbao Biscaia, la nova entitat financera resultant va mantenr aquesta col·laboració, fins que el març de 1999 Correus i Telègrafs va treure a concurs públic l'acord d'explotació conjunta de productes i serveis financers a través de la xarxa postal. El concurs va ser guanyat per Deutsche Bank, pel qual les dues entitats es repartiran al 50% els ingressos generats pel negoci bancari, fins al gener del 2016, data en què acaba l'acord entre les dues parts.  

https://museopostalytelegrafico.es/13-de-enero-de-1916-se-aprueba-la-formacion-de-los-consejos-de-administracion-y-vigilancia-de-la-caja-postal-de-ahorros/

Per llegir mes:https://arquitecturaviva.com/obras/centro-de-calculo-de-la-caja-postal-madrid

RETROBADA 








PETIT BINICOMPRAT




EL DINAR











FOTOS ANTIGUES









ELS ASISTENTS





















CONVOCATORIA


A LA PREMSA









Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

FRANCISCO AGUILO ROTGER

Imagen
PACO PEPBOU En Paco ara te 79 i canta com un canari, d’esperit jove, alegre i divertit, ha passat la vida enamorant la gent ( si no quantes parelles  es despertaren amb la seva veu). A mes te  un to Romàntic, et canta a l’orella  i la seva veu desperta passions. A l’any 1961, tenia 21 anys, idò,  ben jovent va fundar juntament amb Rafel Pomar i Miquel Molinas el trio que anomenaren  EL TRIO LOS PINCHOS. La primera actuació en públic fou al Concurs de Radio Inca  en que quedaren el tercers. Ja cantava cançó romàntica A l’any 1963, amb dos mes fundaren el grup els ROMANTICS BOYS, dia 26 de juliol actuaren al Hotel Alomar a Can Picafort (l’únic que hi havia a aquell temps). Amb la cançó  CUANDO CALIENTA EL SOL .  Val la pena escoltar els disc CA’N PICAFORT amb imatges d’aquell temps. Mes endavant va quedar amb el nom de ROMANTICS  tot sol , ja que era més comercial, varen gravar primer un "singuel" amb la casa...
Leer más

VISITA GUIADA A SA POBLA

Imagen
 De la mà de Pere Antoni Mateu Caldes, dia 14 de desembre de 2023, realitzarem una volta per als principals edificis de la part antiga de Sa Pobla.  En Pere Antoni, gran coneixedor del passat recent pobler, ens va conduir a una passejada a través del temps, per conèixer la història de sa Plaça, o quasi millor dit de ses places, que s'uniren tombant unes cases, que separaven la plaça del Vaumar,  de la de l’Ajuntament, que estava on avui hi ha la Farmàcia Pericas. La visita que va durar 2 hores, amb parades a davant els edificis, per conèixer les famílies que les ocuparen, o també entitats, com el Banc de sa Pobla.  Sense sortir de sa Plaça, poguérem conèixer l’actual Ajuntament o casa consistorial. Són Monjo, Can Socias, Can verdal, més tard anomenat Can Planas, entre d’altres. No fa falta dir, que les preguntes per part del selecte grup d’assistents, demanant detalls, feren molt amena la caminada. Això va fer que no arribarem a tots els llocs programats, però te...
Leer más

DINAR DE NADAL 2023

Imagen
  C ada any, ja és costum, des de fa almanco 23 anys, fem el dinar de Nadal. Amb el dia, no hi ha manera de posar-nos d’acord perquè vinguis tots. A veure si l’any que ve endevina’m. Bé, el dinar va anar molt bé, tret de la tristor interior, que aquest any m’ha tocat de més a prop, per als companys que ens han deixat.  Durant tot el dinar era patent. Toni Taberner. va escriure unes estrofes, que va recitar Eduard Prohias, i que pots llegir aquí mateix. També n’Eduard, va recuperar unes estrofes dedicades a Santa Margalida de Crestatx, patrona de Sa Pobla, i que pots llegir al final d'aquesta pàgina. Marien Martínez, va ser l’única dona, que va complir amb la cita anual, gràcies per la valentia. Va participar activament, amb el repartiment de regals sortejats al final del dinar, i va alegrar amb la seva rialla, el final de festa. Gràcies també, com cada any a la cambrera de Can Quic, que va posar la ma innocent. per treure els n...
Leer más